Cranc pelut

El cranc pelut (Eriphia verrucosa) és un crustaci decadòpode de la família dels Menippidae molt apreciat a la gastronomia. Malgrat que aquest cranc havia estat abundant al nordoest de la mediterrània, actualment és una espècie protegida i la seva captura està prohibida. A les Balears era una menja molt comuna, i formava part de plats tradicionals cassolans, a Menorca, els caragols amb cranc pelut, que ara es mengen amb cranca.

El cranc pelut pertany a la classe Malacostraca La seva superfamília són els Xanthoidea, la família Menippidae.

Gobi

Els gobis formen la família Gobiidae, que és una de les famílies més grans de peixos, amb més de 2.000 espècies amb més de 200 gèneres. La majoria són relativament petits, per lo general menys de 10 cm de longitud. Són alguns dels més petits vertebrats al món. Pocs són importants per a alimentar els éssers humans, en canvi, són importantíssims per donar de menjar els peixos comercials, com el balalao o el llenguat. 

-Aspecte: Aletes pélviques que formen una ventosa en forma de disc. Aleta dorsal que, de tant en tant, es pot observar en mig de la ventosa per adherirse a les roques i corals i, als aquaris que, feliçment s'adereixen a les parets de vidre. 

 -Hàbitat: Marí poc profund, com pous de marea, arrecifes de coral i praderes de pasts marins. Són també molt mombrosos a aigues salobres i estuaris.

-Alimentació: petits invertebrats, encara que algunes de les especials (les espècies més grans) es mengen peixos  i alguns planctònics. 

Anemonia Viridis

L'anemone de mar comuna o fideus de mar (Anemonia viridis) és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.

Es troba en aigües entre marees, fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.

És ovípara i té els sexes separats.

Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris o, en altres casos, de color verd fort amb puntes porpra. Es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada.

Aquestes anemones es troben a la venda als mercats de Catalunya, ja que, com altres anemones, són comestibles, encara que les seves puntes tenen un verí urticant.

Cystoseira

Cystoseira és un gènere de algues brunes (Phaeophyceae) de l'ordre Fucals. Es caracteritza per presentar unes regions basals i apicals molt diferenciades i per la presència de pneumatocysts (vesícules d'aire) encadenades. Les plantes madures tenen un eix principal allargat i els laterals proporcionalment allargats. Els pneumocysts mantenen l'alga erecta, pel que sembla flotar a les corrents fortes.Cystoseira és un dels gèneres amb més àmplia distribució de l'ordre Fucals proporcionant un hàbitat essencial per a moltes epífites, invertebrats i peixos. Es troben principalment a les regions temperades de l'hemisferi nord, com la Mar Mediterrània, l'oceà Índic i el Pacífic.

Padina pavonica

La Padina pavonica és una alga de la classe Phaeophyceae (alga bruna). Està present a mars càlids i tropicals i habita sobre substrats rocosos o durs, a zones protegides i ben il·luminades des de la superfície fins a uns 20m de profunditat. És una alga laminar de consistència rígida i color blanc groguenc amb forma de ventall format, a vegades, per varies làmines superposades. Mesura uns 15 cm. Está calcificada amb carbonat càlcic, cosa que li dóna la textura rígida i el color blanc. La seva superfície de làmina es caracteritza per la presència de petits pèls foscs, formant files horitzontals. les espècies es reprodueixen a l'estiu i els òrgans reproductors estat situats sobre les bandes concèntriques dels pèls. Solen haver diversos individus agrupats que han crescut a partir d'un estoló. Preparats de Padina pavonica s'utilitzen per a fins dermatològics. Quan s'aplica actua com un precursor de l'elastina, incentivant la producció de col·lagen, i per tant, incrementant l'elasticitat de la pell.