Molsa

Les molses, o briòfits, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres: la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant.

 -Creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits.

 -No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. 

 -En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec. 

 -Les molses dominen el paisatge de la tundra i són molt freqüents en la taigà. Als Països Catalans entre les molses més comunes es troba la "molsa de Nadal". 

-Reproducció asexual.

Cranc pelut

El cranc pelut (Eriphia verrucosa) és un crustaci decadòpode de la família dels Menippidae molt apreciat a la gastronomia. Malgrat que aquest cranc havia estat abundant al nordoest de la mediterrània, actualment és una espècie protegida i la seva captura està prohibida. A les Balears era una menja molt comuna, i formava part de plats tradicionals cassolans, a Menorca, els caragols amb cranc pelut, que ara es mengen amb cranca.

El cranc pelut pertany a la classe Malacostraca La seva superfamília són els Xanthoidea, la família Menippidae.

Pelophylax perezi

La granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi) és una espècie de granota que es troba a França, Portugal, Espanya i al Regne Unit. 

Pot arribar a viure fins a 6 anys, tot i que el més normal és que en visqui 2 ó 3.

Hàbitat: Animal aquàtic

-Alimentació: Fonamentalment s'alimenta de insectes (escarabats, abelles o formigues).

                   Ocasionalment s'alimenta de petits vertebrats (peixos, aus, amfibis o rèptils).

-Reproducció: Període de reproducció des d'abril fins a Juliol. Les femelles poden descovar  entre 2000 i 7000 ous.

-Explotació: és l'únic amfibi autòcton de la Península Ibèrica que es explotat per a la seva comercialització. A més, la seva pesca a Espanya està regulada en diferents comunitats autònomes. 

-Amenaces: -La pèrdua d'hàbitat per dessecació de masses d'aigua, construcció i edificació, etc.

                  -La excessiva contaminació de les aigües.

             -La introducció de espècies foranes com la granota de bou americana (Lithobates catesbeianus).

Cargol cristià

El caragol cristià o caragol jueu (Otala punctata) és una espècie de mol·lusc gastròpode terrestre de la Fanília Helicidae endèmica de la Mediterrània occidental, molt comú als Països Catalans.

Otala punctata habita a l'est de la península ibèrica, Illes Balears, sud de França, Còrsega i nord-oest d 'Algèria. Ha estat introduïda a Sardenya i Malta, Estats Units, Argentina i Uruguai, i, recentment, a Xile.

És, amb el caragol bover (Helix Aspersa), el caragol gran més freqüent als Països Catalans. La seva conquilla és gruixuda i sòlida, de diàmetre major (fins 4 cm), amb l'espiral més baixa. És de color marró amb petites taques més clares. 

Otala punctata abunda als cultius de secà, mentre que el cargol bover prefereix zones amb més ombra i humitat, com els horts i vores de cursos de agua.Com la resta de pulmonats, és hermafrodita. 

Caragol bover

El caragol bover o caragol moro (Helix aspersa) és una espècie de mol·lusc pulmonat, un dels cargols de terra més comú als Països Catalans.

  -Originari d'una zona entre la regió mediterrània, l'oest d'Europa, el nordoest d'Àfrica, l'Àsia Menor, i arribant a les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món.

 -És comestible, però és vista com una plaga per a les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat vinguda de fora.

  -Fàcil confondre'l amb el caragol de Borgonya, que és el més apreciat i consumit a França.  

  -Descripció: El cargol adult du una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca amb ratlles grogues.

  -Hermafrodita, herbívor i s'alimenta d'una gran quantitat de plantes. Al mateix temps ell és la presa de nombrosos animals.

 -Recentment s'ha comercialitzat la bava de cargol d'aquesta espècie com a producte cosmètic.

  -Folklore: és el cargol protagonista d'una popular cançó infantil catalana, que comença: Cargol treu banya puja la muntanya, cargol bover jo també vindré.

Gobi

Els gobis formen la família Gobiidae, que és una de les famílies més grans de peixos, amb més de 2.000 espècies amb més de 200 gèneres. La majoria són relativament petits, per lo general menys de 10 cm de longitud. Són alguns dels més petits vertebrats al món. Pocs són importants per a alimentar els éssers humans, en canvi, són importantíssims per donar de menjar els peixos comercials, com el balalao o el llenguat. 

-Aspecte: Aletes pélviques que formen una ventosa en forma de disc. Aleta dorsal que, de tant en tant, es pot observar en mig de la ventosa per adherirse a les roques i corals i, als aquaris que, feliçment s'adereixen a les parets de vidre. 

 -Hàbitat: Marí poc profund, com pous de marea, arrecifes de coral i praderes de pasts marins. Són també molt mombrosos a aigues salobres i estuaris.

-Alimentació: petits invertebrats, encara que algunes de les especials (les espècies més grans) es mengen peixos  i alguns planctònics. 

Anemonia Viridis

L'anemone de mar comuna o fideus de mar (Anemonia viridis) és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.

Es troba en aigües entre marees, fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.

És ovípara i té els sexes separats.

Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris o, en altres casos, de color verd fort amb puntes porpra. Es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada.

Aquestes anemones es troben a la venda als mercats de Catalunya, ja que, com altres anemones, són comestibles, encara que les seves puntes tenen un verí urticant.